asasdasdasd

Pàg.63/ex.2 En el primer paràgraf, Aristòtil explica el motiu pel qual va aparèixer la teoria de les idees platònica. Explica’l tu amb les teves paraules recordant el que vam veure en la unitat sobre Plató.

La raó per la que Plató va idear la teoria de les idees va ser per resoldre el problema del canvi plantejat per les definicions de la realitat fetes per Parmènides i Heraclit. Segons Heraclit totes les coses flueixen, hi ha d’haver una part de la realitat que es mantingui estàtica i no canviï per tal de poder-la estudiar i conèixer realment, ja que no és possible obtenir coneixement d’una cosa que està en canvi constant. Per aquesta raó, Plató va convertir l’Ésser de Parmènides en el món de les idees i va afirmar que la realitat d’Heraclit existia, sí, però que no era res més que una còpia d’una realitat superior, molt més concreta i ordenada que no pas ella, transformant-la així en el món de les coses.

Pàg.63/ex.3 Quina diferència estableix el text entre la posició socràtica i la platònica?

El text estableix una diferència clau entre la posició socràtica i la platònica.

Aristòtil enuncia que Sòcrates només volia trobar les definicions que feien d’una cosa el que era, l’essència o forma, com ell en diria, però que no les separava de les coses.

Plató en canvi, va duplicar la complexitat del problema de la realitat, des del punt de vista d’Aristòtil, afegint-hi un altre món que era l’habitatge de, tan sols, les definicions universals a les que va canviar el nom i anomenar Idees. Per el mestre d’Aristòtil, les Idees no només habitaven un món a part sinó que, a més, eren trascendents, és a dir, existien per elles mateixes sense necessitat de la matèria.

Aristòtil adopta una postura bastant més a prop de la de Sòcrates en aquest sentit i afirma que les formes i la substància no estan separades, és més, es necessiten l’una a l’altra per tal d’existir.

Pàg.63/ex.4 Explica les crítiques d’Aristòtil a les teories platòniques a l’últim paràgraf.

Aristòtil, en aquest paràgraf, fa una crítica molt dura de les teories del seu mestre. Segons el deixeble de Plató, la teoria de les Idees no té lògica i, a més, presenta molts problemes a l’hora d’entendre-la perfectament.

Per començar, i com a més gran dificultat presentada per la teoria platònica, Aristòtil es pregunta quina és la manera en què les Idees contribueixen en les coses materials, és a dir, com poden les Formes, que no s’han relacionat mai amb la matèria i que, a més, habiten un altre món i no causen cap canvi o moviment en la substància, contribuir en els éssers sensibles?

Una altra crítica és que les Idees no poden explicar l’existència de les coses, ja que no són en elles, ni tampoc ajudar en la ciència de la resta de les coses. Per què han d’existir dos móns si amb un de perfecte n’hi hauria prou?

I l’última crítica que li fa al seu mestre Aristòtil és que els objectes materials no poden venir ‘de’ les Idees de cap manera, ja que aquest ‘de’ implicaria que les Idees tenen alguna cosa a veure amb la seva existència i això, com hem vist en el paràgraf anterior, no és cert.

Pàg.63/ex.3 Quin és segons el text el fonament de la ciutat? Compara aquesta idea amb la de Plató.

Segons aquest text el fonament de la ciutat és la mateixa naturalesa humana, la paraula que l’ésser humà és l’únic capaç de produir, que uneix i és capaç d’explicar el que l’home percep, com ara el que és bo o dolent, just o injust, i unir-ho en un cúmul de valors que crea la família i la ciutat.

Per Plató, en canvi, el que fonamenta la ciutat és la seva organització, el fet que cadascú ocupi el lloc que li pertoca i, així, s’aconsegueixi la justícia dins la ciutat.

Filo TT___TT

Pàg.36/ex.1 Relaciona la teoria del coneixement de Plató amb la seva antropologia i la seva metafísica.

Plató afirma que el coneixement és innat, per entendre aquesta afirmació hem de remuntar-nos a la manera en què el filòsof explica la naturalesa humana i, abans d’això, l’organització de la realitat.
Per el deixeble de Sòcrates, la realitat està estructurada en dos nivells o ‘móns’, que a la vegada estan dividits en dues parts cadascun. El món de les coses, o món visible o sensible, és aquell que podem conèixer amb els sentits. Un món el coneixement del qual desemboca en simple opinió (o Doxa) que, tal i com els seus components es divideixen en imitacions i objectes materials, es parteix en imaginació i creences. El món de les Idees, o món intel•ligible o invisible, és el que hem de ‘descobrir’ a través de la raó (mitjançant la dialèctica o la reminiscència), del qual obtenim coneixement científic i que està dividit en objectes matemàtics, pels quals s’utilitza en raonament discursiu (Dianoia) , i les pròpies Idees, que són el model dels objectes materials i es coneixen a través del coneixement intuïtiu o dialèctic (Nous).
Plató relaciona dualitat de la realitat amb la natura humana dient que tot ésser humà té dues parts: el cos i l’ànima. El cos és una ‘presó’ material que, accidentalment, reté l’ànima, que és la part de nosaltres que ha ‘viscut’ al món de les Idees (i, per tant, les ha vist) i que desitja tornar-hi.
Si acceptem l’explicació platònica que l’ànima és immortal i que ja existeix abans de quedar atrapada al cos, llavors és lògic pensar que aquesta ànima ja coneixerà tot el que existeix, és més, que en sabrà moltes més coses que les que puguem arribar a esbrinar amb els sentits, ja que, abans de ser empresonada, ha conviscut amb les Formes a qui la matèria intenta imitar. Així, i tenint en compte el problema del canvi plantejat per Heraclit i Parmènides, arribem a la conclusió que el coneixement és innat; és a dir, tot el que ‘aprenem’ mentre som vius, mentre la nostra ànima segueix lligada al nostre cos, no és res més que una cosa que ja sabíem, que havíem après de la font mateixa d’aquest coneixement, abans de néixer, per tant, no és altra cosa que un record.

Pàg.36/ex.2 Quina relació existeix entre les dues vies per arribar al coneixement, és a dir, la via eròtica i la via dialèctica? Per què diu Plató que només uns pocs poden arribar a recórrer fins al final aquest camí?

La via eròtica i la via dialèctica són complementàries. L’amor per els objectes materials pot despertar en nosaltres anhels que ens facin desitjar tornar a veure l’original, la Idea que l’ha inspirat, a través de la via eròtica hem d’aprofitar aquest amor per passar els diferents escalons i arribar a un punt on sigui necessària la raó per consolidar l’anhel desvetllat, és a dir, el punt on comença la via dialèctica. Quan emprenem el camí dialèctic, hem d’anar abstraient i relacionant Idees fins que arribem a la més general de totes, la del Bé; i tot això només amb la raó.
Plató diu que només uns pocs poden arribar a recórrer el camí fins al final perquè hi ha ànimes a qui la substància té més atrapades i en les qui, per tant, l’amor al que és material no despertarà un anhel que l’insti a voler descobrir les Formes que s’amaguen darrere la matèria.

Pàg.36/ex.3 Quin valor atribueix Plató al coneixement sensible? I al coneixement racional? Quin dels dos pot ser considerat com un coneixement científic, veritable? Extreu les conseqüències que es deriven d’aquesta concepció del coneixement i de la ciència.

Plató atribueix al coneixement sensible el valor de ser només una pura opinió, com ell diu, l’única cosa que es pot tenir del món sensible és doxa (opinió) i, en el millor dels casos, una opinió raonable, que, tot i ser correcta, no sabrem per què ho és.
El coneixement racional és coneixement veritable. Obtingut del món intel•ligible, el coneixement racional es pot anomenar també ciència, i només el poden obtenir els que són capaços d’abstreure’s i elevar-se per sobre del món material i accedir al grau suprem de la realitat, el món de les Idees.
Aprofundint en aquestes concepcions del coneixement i la ciència, arribem a la conclusió que només podem obtenir veritable coneixement partint del món de les Idees, ja que el món de les coses canvia tant constantment que és impossible que l’arribem a entendre completament, ja que, quan comprenem una cosa, aquesta ja ha canviat. A partir d’això s’arriba també a una conseqüència important, només uns pocs elegits, els que hagin arribat a veure el món cognoscible, poden ser anomenats científics o ‘savis’, ja que són els únics que han pogut estudiar el que és real i no una simple còpia.

Drames Rurals - Víctor Català

"Oh tu, l'escaienta damisel·la ciutadana, de posat senyorívol, la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d'ulls somniadors i llavis tristos! Oh tu, el lliri d'ombra que un raig de sol d'estiu mustigaria, perdona'm a mi, el pobre pelegrí de la terra aspra, que duu sobre la túnica la pols dels viaranys, dormits en les planúries soleiades, i que palpa amb la guaspa del bordó tot lo que troba en terra, recollint pedruscalls i flors boscanes per ensenyar-ho als homes així que és en un poblat; perdona'm, oh tu, damisel·la ciutadana!, si per encert cau en tes mans de nacre, anèmiques i gràcils, aquest llibrot feixuc; perdona'm i deixa'l de seguida, puix no s'és fet per tu: s'és fet per a altres mans més coratjoses i per gustos més rúfols. Per tu els colors que té són passa crusos les ratlles massa negres: hi manquen mitges tintes, matisos esblaimats i corbes gracioses com espirals de fum d'un pebeter."

Prec, Drames Rurals, Víctor Català

Filo. Tasca 1. pag.22/ex4

Pàg.22/ex.4 Compara la concepció socràtica del bé exposada en aquest text de Plató amb una altra concepció del bé treta de la història del pensament.
En aquest text de Plató, s’exposa la concepció socràtica del bé, altrament anomenada intel•lectualisme moral. Per Sòcrates, el bé és el fi últim de tots els éssers humans, ja que és l’única porta que ens pot dur a la felicitat. Per aquesta mateixa raó, no hi ha home que no faci el bé si sap què és i que és possible, cosa que el porta a la conclusió que qui no fa el bé és per falta de coneixements, dit d’una altra manera: ignorància.
Una altra idea del bé amb què podríem comparar la concepció socràtica és la dels sofistes. Aquests adopten una postura respecte a la realitat del bé anomenada convencionalisme. El convencionalisme consisteix en afirmar, que el que és bo és el que ha estat acordat prèviament per un grup de persones, aquesta decisió influeix en el comportament de l’home on, per altra banda, també hi actuen les lleis imposades per la natura. Per tant, el bé deixa de ser un valor universal, tal i com és en la filosofia socràtica, i passa a ser un simple acord.
Aquestes dues maneres de veure l’ètica tenen moltes diferències entre elles, com ara l’oposició entre la concepció veritable i única del bé en Sòcrates i la idea sofista de l’acord com a forma canviant de veritat, o bé la manera d’arribar a aquest bé: segons Sòcrates, creador de la maièutica, tothom hi podia arribar si se l’ajudava una mica, ja que tothom coneixia el bé en el fons; segons els sofistes, qui sabés pronunciar els discursos més convincents era qui posseïa la opinió considerada veritat en aquell moment, per tal com els seus arguments passarien per sobre dels dels altres i els convencerien que la seva opció era la millor.
Ara bé, l’ètica socràtica i la sofística tenen també un punt en comú: totes dues coincideixen en afirmar que l’areté (la virtut) no és heretada, sinó que tothom pot arribar al bé, ja sigui, segons Sòcrates, a través de ‘purificar’ i polir les pròpies opinions per tal d’arribar a la realment veritable, o bé, tal i com deien els sofistes, convencent els altres que la millor opció és la que defensa.

100 年先まで愛します

Esta es la primera canción que traduzco, por lo que habrá un montón de errores, pero... estoy contenta de haberlo hecho, porque, buscara donde buscara, no la encontré, ni siquiera en inglés, por lo que... ^^
Espero que si alguien encuentra esta traducción le guste y le sirva de algo.

100 年先まで愛します

Hyaku nen saki made ai shimasu

I’ll love you even after a hundred years

Aun dentro de 100 años te seguiré queriendo

SONAR POCKET

今から100年先まで愛します
きっと100年経っても愛してます
今誓うよだからずっとそばで笑顔見せて

Ima kara hyakunen saki made aishimasu

Kitto hyakunen tattemo aishitemasu

Ima chikau yo dakara zutto soba de egao misete

In a hundred years from now, I’ll still love you.

And surely a hundred years after that I’ll still love you too.

I swear it to you now. So stay always by my side and show me your smile.

Dentro de cien años te seguiré queriendo,

Y aunque pasen cien años más, aún estaré enamorado de ti,

Te lo juro ahora. Así que quédate conmigo y sonríeme.

いつの間にか 君のことが
遊んでても仕事中も寝る時も
頭から離れなくなっていたよ
夜中何時間も電話をして
いつも気付けば明け方になって
正直寝不足でキツかった
でも今思えばいい思い出なんだ
車借りて遠出左手にデジカメ持って寄り添って変顔で撮った写真見て
「最近のデートは家ばっかりでマジごめんね。」
これからはもっと遠出したり「海外に行きたい」って言う君の願い叶えてくから
ずっとずっと一緒に居よう

Itsu no manika kimi no koto ga

Asondetemo shigoto juu mo neru toki mo

Atama kara hanarenaku natte ita yo

Yonakanan jikan mo denwa wo shite

Itsumo kidzukeba akekata ni natte

Shoujiki nebusoku de kitsu katta

Demo ima omoeba ii omoide nanda

Kuruma kari te toude hidari te ni dejikame motte yori sotte hen-gao de totta shashin mite

「Saikin no deeto wa ie bakkari de maji gomen ne」

Kore kara wa motto tou deshitari「Kaigai ni ikitai」tte iu kimi no negai kanaete kukara

Zutto zutto isshou ni iyou

Without knowing it, you were always,

When I was playing (resting) or in the middle of work or even when I was sleeping,

In my head, I didn’t want to be apart from you.

At night time, talking to you by phone

Without noticing it was already dawn.

Honestly, the lack of sleep was hard

But, now they have become good memories

We rented a car and went on a trip, with a digital camera on my left hand, I took a photo of you, captured that funny face you made and now I look at it.

“Sorry to keep you waiting in your house alone for so long on our last date”

From now on, let’s go out more times. “I want to go overseas” you said, I’ll be sure to grant your wish.

Forever, always, let’s be together.

Sin saberlo, siempre estuviste en mis pensamientos

En mi tiempo libre, mientras trabajaba e incluso cuando dormía,

Me di cuenta que no quería estar lejos de ti.

De noche, hablábamos por teléfono

Hasta que, sin darnos cuenta, llegaba el amanecer.

Si tengo que ser sincero, la falta de sueño era dura

Pero ahora recuerdo esas noches como buenos momentos.

Alquilamos un coche y nos fuimos de excursión, con una cámara digital en mi mano izquierda, te saqué una foto, capturé esa cara tan chistosa que hacías, y ahora la miro.

“Siento haberte hecho esperar tanto en casa en nuestra última cita”

A partir de ahora, hagamos más excursiones como esa. “Quiero viajar fuera del país” me dijiste, estate segura de que voy a cumplir tu deseo.

Siempre, para siempre, vamos a estar juntos.

今から100年先まで愛します
きっと100年経っても愛してます
どんな時も君だけを愛します いつまでも
君の隣には僕が居て 僕の隣に君が居る それだけでいい
だから100年先まで守ります
きっと100年経っても守ります
今誓うよ だからずっとそばで笑顔見せて

Ima kara hyakunen saki made aishimasu

Kitto hyakunen tatte mo aishitemasu

Donna toki mo kimi dake wo aishimasu itsumademo

Kimi no tonari ni wa boku ga ite  Boku no tonari ni kimi ga iru  Sore dake de ii

Dakara hyakunen saki made mamorimasu

Kitto hyakunen tatte mo mamorimasu

Ima chikau yo  Dakara zutto soba de egao misete

In a hundred years from now, I’ll still love you.

And I’m sure that a hundred years after that, I’ll still love you.

Whatever moment it is I’m sure I love only you, forever.

As long as I’m by your side, and you by my side, it’ll be ok.

So a hundred years from now I’ll still protect you,

And surely a hundred years after that I’ll still protect you too,

I swear it to you now. So stay always by my side and show me your smile

Dentro de cien años te seguiré queriendo,

Y aunque pasen cien años más, aún estaré enamorado de ti,

No importa el momento, siempre te querré solo a ti.

Siempre que esté contigo, y tú conmigo, vamos a estar bien.

Así que, dentro de cien años voy a seguir protegiéndote,

Y cien años después de eso, seguiré protegiéndote,

Te lo juro ahora. Así que quédate conmigo y sonríeme.

わがままで 寂しがりで 小さいことでキレて
すぐにスネるけど それも全部含めて大好きだよ
そんな俺もいつも束縛して マジ面倒くせぇ男でゴメンね
「信じてよ・・・」と言う困った顔 減らせるように頑張ってみるよ
くだらないことですぐにカッとなってケンカして
怒鳴り合って君を泣かせたこともあって
離れて気付いて 戻ったのにまた繰り返して
でもそんな日々を二人乗り越えて来れたね
きっと これからもケンカ絶えないだろうけど
ずっと ずっと一緒に居よう

Wagamama de sabishi gari de chiisai koto de kire te

Sugu ni suneru kedo sore mo zenbu fukumete daisuki da yo

Sonna ore mo itsumo sokubaku shite maji mendokusee otoko de gomen ne

「Shinjite yo... 」to iu komatte kao genraseru you ni ganbatte miru yo

Kudaranai koto de sugu ni katto natte kesokashite

Donari atte kimi wo nakaseta koto mo atta

Hanarete kizuite  Modotta no ni mata kurikaeshite

Demo sonna hibi wo futari nori koete koreta ne

Kitto kore kara mo kenka taenai darou kedo

Zutto zutto isshou ni iyou

You can be selfish and a bit of a loner and you immediately drive off over every little thing and make jokes that only you understand, but I love even that part of you.

That me that is always a burden to you, for being a troublesome man, I’m really sorry.

“I believe in you” you said, with that troubled face, looking so down. I’ll do my best.

We fought over every stupid thing immediately,

And in our shouting match you ended up crying,

But we have already overcome those days.

I’m sure we’ll have endless fights from now on but

Let’s be together always, forever.

Sé que puedo ser un poco egoísta y solitario a veces, y que enseguida cambio de tema y hago bromas que sólo yo puedo entender, pero también sé que tú amas incluso esa parte de mí.

Este yo que siempre te molesta, por ser un hombre tan problemático, lo siento.

“Creo en ti…” me dijiste, con cara de preocupada, mirando al suelo. Voy a esforzarme.

Peleábamos por cualquier tontería enseguida,

Y en nuestro intercambio de gritos acababas llorando,

Pero ahora ya hemos superado esos días.

Estoy seguro de que vamos a pelear infinitas veces a partir de ahora pero

Estemos juntos para siempre, siempre.

今から100年先まで愛します
きっと100年経っても愛してます
どんな時も君だけを愛します いつまでも
君の隣には僕が居て 僕の隣に君が居る それだけでいい
だから100年先まで守ります
きっと100年経っても守ります
今誓うよ だからずっとそばで笑顔見せて

Ima kara hyakunen saki made aishimasu

Kitto hyakunen tatte mo aishitemasu

Donna toki mo kimi dake wo aishimasu itsumademo

Kimi no tonari ni wa boku ga ite  Boku no tonari ni kimi ga iru  Sore dake de ii

Dakara hyakunen saki made mamorimasu

Kitto hyakunen tatte mo mamorimasu

Ima chikau yo  Dakara zutto soba de egao misete

In a hundred years from now, I’ll still love you.

And I’m sure that a hundred years after that, I’ll still love you.

Whatever moment it is I’m sure I love only you, forever.

As long as I’m by your side, and you by my side, it’ll be ok.

So a hundred years from now I’ll still protect you,

And surely a hundred years after that I’ll still protect you too,

I swear it to you now. So stay always by my side and show me your smile

Dentro de cien años te seguiré queriendo,

Y aunque pasen cien años más, aún estaré enamorado de ti,

No importa el momento, siempre te querré solo a ti.

Siempre que esté contigo, y tú conmigo, vamos a estar bien.

Así que, dentro de cien años voy a seguir protegiéndote,

Y cien años después de eso, seguiré protegiéndote,

Te lo juro ahora. Así que quédate conmigo y sonríeme.

年を重ねて この手しわくちゃになっても
手と手繋いで 君をデートに誘うよ
未来の保証なんて できる術はないけど
毎日君を大切にして 君の幸せに僕は生きるよ

Toshi wo kasanete  Kono te shiwakucha ni natte mo

Te to te tsunaide  Kimi wo deeto ni sasou yo

Mirai no hoshou nante  Dekiru sube wa nai kedo

Mainichi kimi wo taisetsu ni shite Kimi no shiawase ni boku wa ikiru yo

Even when these years pile up, even when our hands become wrinkled,

Connected hand to hand, I’ll take you out in a date.

I can’t guarantee you that bad times won’t be coming, but

I’ll cherish you everyday; I’ll live for your happiness.

Aún cuando estos años se amontonen, cuando nuestras manos se arruguen,

Conectados, mano a mano, voy a invitarte a salir.

No puedo garantizar que en el futuro no vayan a haber malos momentos pero

Voy a atesorarte cada día, viviré por tu felicidad.

今から100年先まで愛します
きっと100年経っても愛してます
どんな時も君だけを愛します いつまでも
君の隣には僕が居て 僕の隣に君が居る それだけでいい
だから100年先まで守ります
きっと100年経っても守ります
今誓うよ だからずっとそばで笑顔見せて

Ima kara hyakunen saki made aishimasu

Kitto hyakunen tatte mo aishitemasu

Donna toki mo kimi dake wo aishimasu itsumademo

Kimi no tonari ni wa boku ga ite  Boku no tonari ni kimi wa iru  Sore dake de ii

Dakara hyakunen saki made mamorimasu

Kitto hyakunen tatte mo mamorimasu

Ima chikau yo  Dakara zutto soba de egao misete

In a hundred years from now, I’ll still love you.

And I’m sure that a hundred years after that, I’ll still love you.

Whatever moment it is I’m sure I love only you, forever.

As long as I’m by your side, and you by my side, it’ll be ok.

So a hundred years from now I’ll still protect you,

And surely a hundred years after that I’ll still protect you too,

I swear it to you now. So stay always by my side and show me your smile

Dentro de cien años te seguiré queriendo,

Y aunque pasen cien años más, aún estaré enamorado de ti,

No importa el momento, siempre te querré solo a ti.

Siempre que esté contigo, y tú conmigo, vamos a estar bien.

Así que, dentro de cien años voy a seguir protegiéndote,

Y cien años después de eso, seguiré protegiéndote,

Te lo juro ahora. Así que quédate conmigo y sonríeme.

健やかな時も病める時も
君の手を繋いだ手を離さないよ
大丈夫さ 心配ない
いつもとなりに僕がいるよ
健やかな時も病める時も
君の手を繋いだ手を離さないよ
大丈夫さ 心配ない
いつもとなりに僕がいるよ

Sukoyakana toki mo yameru toki mo

Kimi no te wo tsunaida te wo hanasanai yo

Daijoubu sa Shinpainai

Itsumo donari ni boku ga iru yo

Sukoyakana toki mo yameru toki mo

Kimi no te wo tsunaida te wo hanasanai yo

Daijoubu sa Shinpainai

Itsumo donari ni boku ga iru yo

On the healthy times and the ailing times

I’ll hold your hand, won’t let go of your hand.

It’s okay, so don’t worry.

Always by your side, I’ll be there.

On the health times and the ailing times

I’ll hold your hand, won’t let go of your hand.

It’s okay, so don’t worry.

Always by your side, I’ll be there.

En la salud y en la enfermedad,

Voy a sostener tu mano, nunca la soltaré.

Está bien, no te preocupes.

Siempre a tu lado, allí estaré.

En la salud y en la enfermedad,

Voy a sostener tu mano, nunca la soltaré.

Está bien, no te preocupes.

Siempre a tu lado, allí estaré.

Mad Trist - Sir Launcelot Canning

"I llavors el campió, després de defugir la fúria terrible del drac, es va recordar de l'escut de bronze i del seu poder de trencar l'encanteri, i va apartar el cadàver  d'enmig del camí i va enfilar valerosament el sòl de plata del castell cap on, recolzat a la paret, l'esperava l'escut, el qual no va esperar l'arribada del cavaller, sinó que va caure davant seu sobre el paviment de plata, amb un estrèpit metàl·lic eixordador."

歩夢

+ Deberes~

Ya acabé los deberes de matees~!! Bien!!!

Ahora sólo me queda Química, Castellano, Biología y Filosofía... ¬¬U urgh


Bueno... a esforzarse se ha dicho... intentaré terminar bio, quimica y castellano mañana... y empezar todo lo demás u.uU


Bye~

Progreso Deberes Mates Semana Blanca

13:25

Página 177
     Ejemplo 4
     Ejercicios 23, 24, 25, 26, 27
Página 179
     Ejemplo 5
     Ejercicios 28, 29, 30, 31
Página 188
     Actividades 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Página 189
     Actividad 22
Página 190
     Actividades 1, 3, 5


14:06

Página 177
     Ejemplo 4
     Ejercicios 23, 24, 25, 26, 27
Página 179
     Ejemplo 5
     Ejercicios 28, 29, 30, 31
Página 188
     Actividades 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Página 189
     Actividad 22
Página 190
     Actividades 1, 3, 5


17:00

Página 177
     Ejemplo 4
     Ejercicios 23, 24, 25, 26, 27
Página 179
     Ejemplo 5
     Ejercicios 28, 29, 30, 31
Página 188
     Actividades 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Página 189
     Actividad 22
Página 190
     Actividades 1, 3, 5

Deberes Mates Semana Blanca

Estos son los que aún me quedan por hacer... Ya he hecho la mitad, o sea que figuraos la cantidad de ejercicios que tenía al principio ¬¬U

Página 177
     Ejemplo 4
     Ejercicios 23, 24, 25, 26, 27
Página 179

     Ejemplo 5

     Ejercicios 28, 29, 30, 31

Página 188

     Actividades 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21

Página 189

     Actividad 22

Página 190

     Actividades 1, 3, 5

Llença't - Lax'n'busto

Lax'n'Busto - Llença't

No sé què m'ha agafat últimament per la música catalana...
No dic que sigui dolenta, ni molt menys, però qui em coneixi ja sap que no solc escoltar-ne...
Bueno, és igual!!

LLENÇA'T

Lax'n'Busto

Caus a terra, molt avall,

creus que no te'n sortiràs,

però amb els mesos te n'adones

que tornes a començar.

I, a força de molt de caure

i de tornar-te a aixecar,

veus que les coses no canvien

però ja no ets qui eres abans.

Doncs he estat ja cinc o sis

i sóc el que ara tinc.

No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't! 

Cada instant és únic, no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar,

i diu que em llenci, 

que no pensi en tot el que vindrà

que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I per què els meus pensaments, 

que sempre viuen en present,

no conjuguen altres temps

que el ja faré el que no vaig fer.

Doncs avui o potser demà,

seré aquí o seré per allà,

seré un tros de l'univers 

que no nota el pas del temps.

El que faig a cada instant

és la força que em fa gran.

No vull pensar en el que arribarà demà!

Llença't! 

Cada instant és únic, no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar,

i diu que em llenci, 

que no pensi en tot el que vindrà

que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença't! 

Cada instant és únic, no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar,

i diu que em llenci, 

que no pensi en tot el que vindrà

que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença't! 

Cada instant és únic, no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar,

i diu que em llenci, 

que no pensi en tot el que vindrà

que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

u.u...
u.u...
u.u...
Me aburro... ¬¬U
mmm...

'Chuck Norris puede oír el silencio'
xD


------------------
De un fic que quiero escribir:
-en la camiseta de Yabu-
'The ranger that's looking at you won't mind if I beat you up'
-otra-
'There's intelligent life on Earth, but I'm just visiting'
-otra más, de muchas-
'I'm sorry, my fault I forgot you were an idiot'
-ya está-






-mentira, otra más-
'In the eyes of a ranger, you're a fucking stranger!!'






vale... creo que es hora de acabar la entrada ¬¬U