asasdasdasd

Pàg.63/ex.2 En el primer paràgraf, Aristòtil explica el motiu pel qual va aparèixer la teoria de les idees platònica. Explica’l tu amb les teves paraules recordant el que vam veure en la unitat sobre Plató.

La raó per la que Plató va idear la teoria de les idees va ser per resoldre el problema del canvi plantejat per les definicions de la realitat fetes per Parmènides i Heraclit. Segons Heraclit totes les coses flueixen, hi ha d’haver una part de la realitat que es mantingui estàtica i no canviï per tal de poder-la estudiar i conèixer realment, ja que no és possible obtenir coneixement d’una cosa que està en canvi constant. Per aquesta raó, Plató va convertir l’Ésser de Parmènides en el món de les idees i va afirmar que la realitat d’Heraclit existia, sí, però que no era res més que una còpia d’una realitat superior, molt més concreta i ordenada que no pas ella, transformant-la així en el món de les coses.

Pàg.63/ex.3 Quina diferència estableix el text entre la posició socràtica i la platònica?

El text estableix una diferència clau entre la posició socràtica i la platònica.

Aristòtil enuncia que Sòcrates només volia trobar les definicions que feien d’una cosa el que era, l’essència o forma, com ell en diria, però que no les separava de les coses.

Plató en canvi, va duplicar la complexitat del problema de la realitat, des del punt de vista d’Aristòtil, afegint-hi un altre món que era l’habitatge de, tan sols, les definicions universals a les que va canviar el nom i anomenar Idees. Per el mestre d’Aristòtil, les Idees no només habitaven un món a part sinó que, a més, eren trascendents, és a dir, existien per elles mateixes sense necessitat de la matèria.

Aristòtil adopta una postura bastant més a prop de la de Sòcrates en aquest sentit i afirma que les formes i la substància no estan separades, és més, es necessiten l’una a l’altra per tal d’existir.

Pàg.63/ex.4 Explica les crítiques d’Aristòtil a les teories platòniques a l’últim paràgraf.

Aristòtil, en aquest paràgraf, fa una crítica molt dura de les teories del seu mestre. Segons el deixeble de Plató, la teoria de les Idees no té lògica i, a més, presenta molts problemes a l’hora d’entendre-la perfectament.

Per començar, i com a més gran dificultat presentada per la teoria platònica, Aristòtil es pregunta quina és la manera en què les Idees contribueixen en les coses materials, és a dir, com poden les Formes, que no s’han relacionat mai amb la matèria i que, a més, habiten un altre món i no causen cap canvi o moviment en la substància, contribuir en els éssers sensibles?

Una altra crítica és que les Idees no poden explicar l’existència de les coses, ja que no són en elles, ni tampoc ajudar en la ciència de la resta de les coses. Per què han d’existir dos móns si amb un de perfecte n’hi hauria prou?

I l’última crítica que li fa al seu mestre Aristòtil és que els objectes materials no poden venir ‘de’ les Idees de cap manera, ja que aquest ‘de’ implicaria que les Idees tenen alguna cosa a veure amb la seva existència i això, com hem vist en el paràgraf anterior, no és cert.

Pàg.63/ex.3 Quin és segons el text el fonament de la ciutat? Compara aquesta idea amb la de Plató.

Segons aquest text el fonament de la ciutat és la mateixa naturalesa humana, la paraula que l’ésser humà és l’únic capaç de produir, que uneix i és capaç d’explicar el que l’home percep, com ara el que és bo o dolent, just o injust, i unir-ho en un cúmul de valors que crea la família i la ciutat.

Per Plató, en canvi, el que fonamenta la ciutat és la seva organització, el fet que cadascú ocupi el lloc que li pertoca i, així, s’aconsegueixi la justícia dins la ciutat.